lunes, 4 de noviembre de 2013

Porta de Brandenburg





Podem qualificar, sense caure en l’exageració, la situació que es viu actualment a Catalunya i a Espanya d’excepcional. L’ independentisme, que s’havia mantingut com una opció política residual a la política catalana, pugna actualment per convertir-se en majoritari amb l’ajut decidit i exprés de les més altes institucions de la Comunitat Autònoma. La secessió de Catalunya es planteja com una possibilitat real a curt o mitjà termini i, com no podia ser menys, això ha donat origen a un vivíssim debat al si de la societat i la política catalana i, en menor mesura, a la resta d’Espanya.
El debat plantejat es mou, generalment, entre un acusat voluntarisme i una anàlisi a la que manca, en moltes ocasions, el rigor que considerem necessari quan es tracta d’un procés de l’envergadura que suposa el fraccionament d’un Estat.
És per tot això que un grup de professionals i acadèmics de diferents tendències ideològiques hem decidit constituir un col·lectiu al que hem denominat “Porta de Brandenburg” amb la finalitat de contribuir al debat plantejat des del rigor i l’objectivitat. Ens preocupa que tant les dimensions política, jurídica, sociològica, econòmica, històrica o, fins i tot, lingüística del procés iniciat per aquells que defensen la independència siguin abordats amb frivolitat o desconeixement. El que s’estan jugant ara mateix Catalunya, Espanya i Europa és de la suficient rellevància com per a que sigui pres com el que és: un problema que requereix apropaments rigorosos i anàlisis objectius.
Al costat del debat secessionista s’està assistint també a un interessant qüestionament de l’estructura actual de l’Estat espanyol que, amb diversos noms, defensa un replantejament del disseny contingut a la Constitució de 1978 i que ha servit de base per a l’Espanya dels últims trenta anys. Els qui integrem el col·lectiu “Porta de Brandenburg” estem també interessats en aquest debat que, igualment, considerem que ha de ser abordat amb rigor i responsabilitat. Mostrem el nostre escepticisme respecte a la conveniència que la reforma de l’estructura de  l’Estat sigui un element més en el debat secessionista; però, en qualsevol cas, posem de manifest la nostra voluntat de contribuir al mencionat debat sempre des de  l’objectivitat, el respecte a l’opinió de cada un dels integrants del col·lectiu i el rigor.
El col·lectiu ha optat pel nom “Porta de Brandenburg” per deixar palesament la seva voluntat de ser un punt a on es troben diferents sensibilitats i plantejaments. La Porta de Brandenburg ha estat símbol durant dècades de la separació entre l’Est i l’Oest d’Europa, de la difícil comunicació entre dues formes d’entendre la política i la societat. A la actualitat és imatge d’una ciutat que mostra al món la seva vocació específicament centreeuropea en el sentit de servir de nexe entre l’Orient i l’Occident i on –existeix unanimitat en reconèixer-ho- conviuen persones d’orígens nacionals i ètnics molt diferents en una societat viva, plural i intel·lectualment estimulant.
La història de Berlín ofereix, a més, una varietat d’elements significatius per al nostre propòsit. Durant les primeres dècades del segle XX a Berlin es va reunir una plèiade d’acadèmics d’extraordinària qualitat que van col·locar a la ciutat en el centre del desenvolupament científic mundial. Sense solució de continuïtat, Berlin va esdevenir  símbol d’un règim totalitari, basat en la irracionalitat i capaç dels més terribles horrors que ha comès la humanitat. Ciutat castigada per la guerra i posteriorment dividida, va ser capaç de convertir els murs en portes;  l’enfrontament en cooperació i la divisió en unitat.
Amb l’elecció d’aquest nom volem mostrar la nostra disposició a compartir anàlisis basats en el rigor, que no tinguin por a enfrontar-se a aquells que prefereixen l’agitació a la reflexió i que, a més, cerquen trobar punts de trobada que substitueixin l’enfrontament. Amb les pedres dels murs construir portes; aquest és el nostre propòsit i creiem que la imatge de la Porta de Brandenburg transmet aquesta idea. Els murs separen i divideixen; les portes s’obren i deixen passar idees d’un costat i de l’altre. I aquest és, sobretot, el nostre propòsit, la lliure circulació de pensament crític, objectiu, rigorós i plural.


Membres

1. Rafael Arenas, Catedràtic de Dret Internacional Privat de la UAB.
2. Sonia Sierra, doctora en Filologia Espanyola i professora associada del Departament de Filologia Espanyola de la UAB.
3. Ramon de Veciana Batlle , llicenciat en Dret i advocat.
4. Andrea Levy, Llicenciada en Dret i Diplomada en Relacions Internacionals . Vicesecretària d'Estudis i Programes del PPC.
5 . Pablo Romero, Llicenciat en Filosofia i professor de la UIC.
6. Joan Vilaplana Martí, Enginyer Tècnic d'Obres Públiques.
7. José María Ollé Sala, Catedràtic d'Estadística de la UB.
8. Mercè Vilarubias, llicenciada en Filologia Anglogermànica per la UAB; Màster en Ensenyament i Aprenentatge de Llengües Estrangeres per la UB, Diploma en Estudis Avançats en Periodisme per la UPF i catedràtica d'Anglès de l'EOI.
9. David Hernández, estudiant de Direcció i Administració d'Empresa i membre del PAS de la UAB (responsable administratiu del Departament de Filosofia).
10. Blanca Vilà Costa, Catedràtica de Dret Internacional Privat de la UAB.
11. Carles Górriz López, Professor de Dret Mercantil de la UAB.
12. Óscar Uceda, Llicenciat en Història Contemporània i membre del Consell Social de la Universitat Lleida en representació del Parlament de Catalunya.
13. José Miguel Gimaraes, Llicenciat en Dret i Promotor Cultural i d'Oci.
14. Oriol Caudevilla, Llicenciat en Dret i Advocat.
15. Juan Antonio Cordero, Doctor en Matemàtiques i Informàtica per l'École Polytechnique (França), Enginyer Superior de Telecomunicacions i Llicenciat en Matemàtiques (UPC) i investigador a la Université Catholique de Louvain (Bèlgica).
16. Víctor Andrés Maldonado, Llicenciat i MBA per ESADE. Exfuncionari del Tribunal de Comptes de Luxemburg de la Unió Europea i de la Comissió Europea des de 1986 fins a finals de 2012. Des de llavors ha publicat articles d'opinió als diaris digitals La Voz de Barcelona i Crònica Global, així com al bloc Clave Ciudadana.
17. José Rosiñol Lorenzo, periodista Digital.
18. Daniel Tercero, periodista. 
19. Javier Flores, Llicenciat en Dret.
20. Javier Soria, Llicenciat en Dret. 
21. Susana Beltrán García, Professora de dret. 
22. Clemente Polo, economista.  
23. Xavier Lastra, llicenciat en psicologia.
24. Santi Mondejar, Tècnic Especialista i gestor de desenvolupament d'aplicacions informàtiques.
25. Ángel Puertas, funcionari judicial.
26. Rainaldo Ruíz, advocat.




No hay comentarios:

Publicar un comentario